A Berlevaag, un aïllat poblet entre els fiords noruecs, una petita comunitat de luterans viu aïllada seguint els estrictes principis morals del seu pastor, als quals es mantenen fidels fins i tot després de la mort, encoratjats per l'exemple de les seves dues filles. Han renunciat als plaers d'aquest món. Per ells, la terra i el seu contingut no són més que una il·lusió.

Un dia del 1871, durant la guerra franco-prussiana, les dues germanes reben una carta en què un amic de la família els demana que acullin a casa una jove francesa, Babette, i que, per no resultar una càrrega es podria ocupar de les feines de la casa. Durant catorze anys la jove troba un refugi en aquella austera llar i conviu amb una comunitat que la considera estranya i aliena a ells i a la gràcia divina. Fins que, coincidint amb el centenari del naixement del pastor, els demana que li permetin d'agraïr-los la seva hospitalitat oferint-los un banquet que, de segur, no oblidaran mai...