Semblava que en Cesc tenia els ossos fets de terra... Era pagès, estimava la terra i la terra l’estimava a ell, per això les seves vinyes eren tan belles. En Cesc també estimava la Noemí, que el dia de la festa de la verema ballava amb el seu vestit blanc tacat de raïm. La música i els riures de la festa van arribar fins la cova on vivia una bruixa terrible, la bruixa Fil·loxera. Ella detestava l’alegria per sobre de tot en aquest món, per la qual cosa va decidir enviar les seves criatures perquè destruïssin aquelles plantes que, a finals de l’estiu, regalaven tanta felicitat a la gent. Però la Fil·loxera no comptava amb el gran amor que en Cesc sentia per totes les coses que vivien, ni tampoc en la força de la seva alegria.