En la darrera revisió del planejament urbanístic s'ha definit la catalogació en 4 tipus d'espais verds. Així en el POUM de Cunit consten com a espais pertanyents a la clau C, definida com a sistema urbanístic d'espais lliures públics, 110 espais, disposant d'una superfície total de 570.953 m². sotmeses a la titularitat, tutela, control, responsabilitat i manteniment municipal, amb el següent detall.

La procedència d'aquests espais és molt variada i la seva evolució també, malgrat que en les darrers anys es percep una major freqüentació d'aquests àmbits alhora que hi ha una creixent conscienciació de la necessitat d'aquests espais i s'exigeix una millora del manteniment. Les zones verdes o espais enjardinats a Cunit presenten un tractament molt divers i heterogeni en funció de la tipologia del sòl, dels usos que té, dels perfils topogràfics de la cobertura vegetal i també en funció de la zonificació.

Podem diferenciar 7 tipus d'espais o zones verdes:

a) Places dures amb elements arboris i/o arbustius, amb enjardinament escàs.

És el cas de la Plaça Catalunya, Santiago Rusiñol o les places I i II de Plademar, Plaça Jardí o la placeta que limita el C/ Terrassa amb Calafell i la Plaça del Bosc a la Baronia entre altres.

b) Rambles o passeigs amb vegetació escassa formada per fileres d'arbres o petites jardineres longitudinals.

Arbrada de filera. És el cas de la Rambla d'Europa o l'Avinguda de la Font. També es pot incloure en aquests apartats l'arbrat en voreres.

c) Espais enjardinats d'ús lúdic, recreatiu, d'esbarjo i ocasionalment esportiu, que combinen espais de terra, sauló o paviment amb cobertes de gespa o gram i amb arbrat, arbusts i vegetació ornamental.

En molts casos, en funció de l'espai, disposen d'àrees de jocs infantils, pistes de petanca i ocasionalment pistes de bàsquet o tennis. Dins d'aquest gran grup podem distingir:

• Àmbits en format de plaça, que fomenten la relació i que es troben en les zones més consolidades i amb una població més nombrosa i estable: És el cas de la Plaça Jaume I, Jaume Mestres, Plaça Palmeres, C/ Les Sorres, C/ Francolí, Plaça Manel Patarroyo Elkino, Plaça Tomás i Valiente i moltes altres.
• Àmbits en format més de jardí o parc, de diferent extensió. Els més grans són el Parc Central, la zona verda de Sòl Cunit, la zona verda de Plademar, els jardins de davant de la Nova Llar, la zona de Cal Cego i la Rambla del Prat. De dimensions més reduïdes però amb les mateixes funcions destaquen el jardí parc del C/ Baladres, la zona verda del C/ Moncada, el jardí del C/ Pirineus, la zona verda del C/Balances i Urà a Costa Cunit.

d) Espais enjardinats amb finalitats més ornamentals que d'ús i que no poden ser freqüentats.

Es tracta de zones que limiten amb eixos viaris o de separació dels carrils d'aquests o les mateixes rotondes. És el cas de l'Avinguda Barcelona, el Passeig Marítim i les diverses rotondes que hi ha al municipi. També s'inclouen en aquesta categoria alguns jardins amb finalitat més ornamental que de freqüentació com és el cas de les dues peces del C/ Montserrat Roig amb Julivardes i Lligabosc, la Plaça Lluís Companys, o el jardí del lateral de muntanya de l'Avinguda Barcelona entre els C/ Montblanc i Creueta.

e) Espais o zones en estat seminatural amb presència d'arbres o arbusts esporàdics i terra de sauló, terra o herba de creixement espontani.

És el cas de les zones verdes del C/ Mar de la Xina, Provença, Oceà Atlàntic, C/ Montblanc, Montserrat Roig, Parc de l'Emissari i moltes altres. El manteniment que s'efectua consisteix en desbrossament periòdic i esporga anual.

f) Espais forestals considerats com a zona verda que es troben situats dins d'àrees urbanes, amb tractament puntuals de limitació de la vegetació.

És el cas de la zona verda del C/ Puigmal, la zona verda del passatge del Parc a la Baronia, així com les zones verdes interiors d'Els Jardins de Cunit.

g) Zones verdes amb tractament forestal natural, que es troben en contacte amb nuclis urbans.

És el cas del sòl urbà corresponent a l'espai protegit local del Bosc de Cal Ros, la zona verda de Puig Pelós, la zona verda dels Rosers entorn la riera i la zona verda de Costa Cunit que se situa entre el C/Aquari el turó de Cal Santó, com a elements més característics.

Criteris per a la creació i manteniment d'espais verds

El model que es proposa aplicar ha de buscar un equilibri entre aconseguir uns espais públics agradables, de qualitat, útils per a la població i que facilitin el lleure i gaudiment de la població amb un manteniment baix, eficient, sostenible i sense malbaratar els recursos naturals com l'energia i l'aigua.

Atesa la redacció de l'Agenda 21 Local de Cunit cal seguir els criteris d'eficiència i sostenibilitat en jardineria. Aquest preceptes s'han d'anar aplicant progressivament a tots els àmbits de la jardineria pública. Cal tenir en compte les condicions i característiques dels sòls a Cunit, dels pendents dels espais públics, i sobretot les condicions climàtiques.

Els criteris que cal aplicar en el manteniment, urbanització i obres de condicionament i millora dels espais públics a modificar han de ser les següents:

• Les obres estructurals de les zones preferiblement s'han de realitzar en obra civil per sobre d'elements de fusta, donada la seva major durabilitat i menor manteniment.
• No s'utilitzaran element de fusta tractada amb creosota o similar.
• Utilització d'espècies autòctones o ben adaptades al medi mediterrani.
• Utilització d'espècies arbòries i arbustives amb demandes hídriques baixes i que suportin la presència d'una època seca a l'estiu.
• Utilització d'espècies arbòries de port natural en zones verdes espaioses.
• Evitar les plantes herbàcies de temporada que suposen un major manteniment.
• Utilitzar cobertes de gespa amb moderació, amb predomini de la grama o gram, preferentment en la varietat americana perquè requereix menys aigua i s'ha de tallar en menor freqüència; abans que les varietats de gespa o grama francesa, que en cas d'emprar-se, serà de manera puntual i se seleccionaran les varietats més resistents i de menor exigència hídrica.
• No enjardinar amb densitat alta de vegetació, donat que requereix un major manteniment i eleva el consum d'aigua.
• Utilitzar mantes geotèxtils per evitar la proliferació de vegetació herbàcia espontània. Aquesta pràctica redueix el manteniment i millora l'aspecte de la zona.
• Utilització de sistemes de rec eficients, amb mecanismes de programació, per sistema per goters en arbres i arbusts i preferiblement per difusors en cobertes vegetals, ja que el rec és més eficient. A ser possible instal•lar sensors de pluja per evitar regar si està plovent, per tal de reduir consums innecessaris d'aigua.
• Efectuar un calendari de programació d'hores i dies de rec, en funció a les diferents èpoques de l'any. Els recs automàtics s'efectuaran en horari nocturn, per ser més eficients i favorables per la vegetació.
• Adaptar els recs a les demandes de la vegetació existent, evitant recs excessius.
• No proliferar l'ús del sauló, restringint-lo a zones de pas sense pendent o en zones de jocs. Es deteriora amb facilitat, es produeixen arrossegament en èpoques de pluja, i requereix un manteniment amb reposicions periòdiques.
• Utilització de graves i altres àrids. No és volàtil com el sauló, no és objecte d'escorrenties, conserva la humitat del terreny, té un notable component decoratiu i baix manteniment.
• Tendir a esporgues selectives i no indiscriminades a tot l'arbrat anualment. Adaptar les esporgues a les necessitats de cada tipus d'arbre.
• Inclusió de sistemes de rec eficient, adaptats a la vegetació existent i amb mecanismes de programació en tots els jardins de nova creació.
• Aplicar la planificació en la jardineria municipal com un mitjà per millorar la qualitat, la rendibilització dels recursos humans, tècnics, econòmics i el malbaratament de recursos naturals.