La mediació, entenent-la de forma planera, és l'acció de situar-se entre dues parts. La figura de mediador cultural posa els mitjans per a crear un canal de comunicació entre dues parts o més que ho necessiten, amb l'objectiu de facilitar que elles mateixes puguin i siguin responsables de trobar les seves pròpies alternatives, sobre el tema tractat. Es considera, doncs, la mediació com un procediment, un mètode, una eina per a la construcció de relacions ciutadanes.
Ens trobem en una societat dominada per una clara tendència a l'individualisme, on els conflictes es gestionen, sovint, de manera inadequada.
Resulta evident que cal crear noves fórmules d'intervenció: noves maneres de fer, dirigides a la prevenció i a la gestió positiva dels conflictes, que contribueixin a crear o refer els vincles socials, a la recuperació del sentit de grup, d'organització o de comunitat.
La convivència és l'acció de viure junts i, per tant, de relacionar-se amb altres, de cohabitar amb altres.
Per conviure és necessari aprendre'n, establint vincles, desenvolupant la comprensió de l'altre i la percepció d'interdependència respectant els valors de pluralisme i la comprensió mútua.
Entenem per civisme les pautes mínimes de comportament que permeten viure en pau i llibertat, respectant els altres, els objectes públics i l'entorn natural. També fa referència a aquelles actituds i hàbits necessaris per a la construcció d'un clima de convivència social que fomenti els valors de solidaritat, responsabilitat, diàleg, participació, tolerància i respecte. Tot plegat està directament relacionat amb els drets i deures de la ciutadania, necessaris per a l'organització democràtica de convivència.
L'actualitat de Cunit al RSS
Fes click aquí!