En els darrers anys, la pràctica fisicoesportiva ha esdevingut un fenomen social universal i, actualment, és un instrument de relació, d'equilibri, de formació i d'integració de les persones en el món que les envolta. Ha deixat de ser una activitat marginal, practicada per uns pocs, i s'ha convertit en un element fonamental de cohesió social, indicatiu de la qualitat de vida.

Els equipaments esportius, en aquest context, són un pilar fonamental del sistema esportiu, ja que, a més de possibilitar la pràctica fisicoesportiva, formen part de les infraestructures que una societat necessita per millorar la seva qualitat de vida i facilitar una utilització adequada del lleure, del qual l'activitat fisicoesportiva és un dels principals components.

L'activitat fisicoesportiva d'un poble és un punt de referència clar del desenvolupament de la seva societat. Les seves transformacions socioculturals es reflecteixen també en aquest tipus d'activitat com ha succeït al llarg de la història.

Actualment, l'activitat fisicoesportiva ocupa un paper molt important en la nostra societat. La possibilitat de disposar de més temps lliure, d'una banda, i el increment d'un treball i un tipus de vida cada vegada més sedentaris, d'una altra, han ocasionat que amplis segments de la població cerquin en aquestes activitats un complement i una compensació a la rutina diària.

La dimensió del fenomen esportiu no es limita a aquests dos aspectes: esport de masses o esport d'alt nivell. La importància de l'activitat fisicoesportiva com a part de la formació integral de l'individu està reconeguda totalment. L'educació corporal de la persona - l'educació física- forma part del currículum dels diferents nivells educatius, a l'igual de l'ús de l'activitat fisicoesportiva dins de la reeducació o recuperació d'individus amb deficiències o malalties que també té, a la nostra societat, un valor innegable.