Església romànica de Sant Cristòfol

Sant Cristòfol és el patró de Cunit, al qual està dedicat l’altar major de la seva església parroquial. D’estil neoclàssic conserva la capçalera d’un primitiu temple d’estil romànic del s. XII, que n’és l'actual sagristia. La sagristia està formada per tres absis en creu, coronats per una cúpula hemisfèrica. Cada absis té tres finestres. El campanar és una torre quadrangular molt reformada i s’allotgen les campanes. La porta d’accés és un arc rebaixat i presenta en la clau la data "1782".

Jaciment ibèric del Fondo del Roig.

Són les restes molt ben conservades d’una petita granja ibèrica  que va ser activa del segle IV al III aC, essent un dels pocs establiments rurals ibers localitzats fins ara a Catalunya. La singularitat del conjunt rau, sobretot, en les valuoses dades que ha aportat sobre les activitats que els cossetans.

Avenc de Sant Antoni

És una petita cova situada prop de la masia del mateix nom, amb dues galeries i una profunditat propera als 40 metres de longitud, on s’han trobat vestigis de l' home prehistòric. Presenta una obertura al final de la primera galeria, que era l’entrada originària a l'avenc, i restes d’estalactites i estalagmites no gaire ben conservades.

Masies de Cunit

Són elements cabdals del  llegat patrimonial i artístic i l’herència del passat eminentment agrícola de Cunit, en el qual predominaven els conreus de cereals, fruiters, vinyes, oliveres i garrofers. A Cunit, s’hi troben dos tipus de masies: les d’ús agrícola, amb forma de típica masia catalana, com Cal Blanco, la masia de Puig de Tiula o la de Vilaseca, i les d’ús residencial, com Sant Antoni o Cal Pla o que presenten una arquitectura peculiar amb un aire colonial. Altres edificis d’aquesta tipologia han quedat dins de la trama urbana i amb ús residencial o de serveis ( El Rectoret, Mas de Can Torrents, Masia Can Nicolau, Can Segó, Cal Xondas )

La gegantona “Aigua”

La gegantona “Aigua de Cunit” representa una noia jove amb elements relacionats amb l’aigua per simbolitzar-la com a element de fecunditat i naixement.

El gegantó “Foc”

El gegantó Foc és un noi jove. Al cap porta un cercle de foc, en referència al sol. La cara és de diable i de follet. Diable com a símbol de l’Infern i del foc que crema i al mateix temps dels propis diables de la cultura popular que són un ball de foc.

Ball de cercolets

Es un ball am significat agrícola, dels més antics del  Penedès i es relaciona amb les festes de la verema. Com a tots, el ball de cercolets se centra en l’evolució dels balladors que executen coreografies, movent els cèrcols, normalment enramats amb motius florals o vegetals.

Ball de Bastons

Es un ball de significat agrícola, molt antic, en el que es troben referències a la vida dels antics pastors un dels oficis també més antics.
Els balladors son 9 actualment joves a les ordres d’un cap anomenat majoral.

Els capgrossos de Cunit

Els capgrossos de Cunit van sortir per primera vegada al carrer per la Festa Major d’hivern de 1990. L’artesà fou en Toni Mujal, de Cardona, que es va inspirar en personatges del poble per a la seva realització.