A Catalunya hi ha una llarga tradició d'entitats que han cohesionat el teixit social al llarg del temps, especialment en la fase de transformació d'una societat agrícola i rural a una societat urbana com l'actual. Els col•lectius que han nascut al voltant d'un element d'imatgeria festiva en són un bon exemple. Les peces d'imatgeria popular es transformen en un símbol de la comunitat, en un element d'identificació i en un motor de vida social, de relació i de festa, i ajuden alhora a mantenir la identitat d'un poble, necessària per prendre consciència de l'arrelament a un espai, uns costums i unes persones que ens ajuden a donar sentit a la nostra existència, així com a relligar-nos amb la nostra història.

La gegantona "Aigua de Cunit"

La gegantona "Aigua de Cunit" representa una noia jove amb elements relacionats amb l'aigua per simbolitzar-la com a element de fecunditat i naixement. Al cap porta elements que són glaç cristal•litzat (estrelles). A la cara, maquillatge que fa referència als rius. El vestit, elements i formes diferents que adopta l'aigua. A la mà dreta té un gripau com a símbol de la vida animal que s'origina i es transforma al voltant de l'aigua. A la mà esquerra porta una versió del trident de Neptú. Del vestuari en pengen unes ampolles plenes d'aigua que es sostenen en unes xarxes de pescar.

El gegantó "Foc"

El gegantó Foc és un noi jove. Al cap porta un cercle de foc, en referència al sol. La cara és de diable, com a símbol de l'Infern i del foc que crema, i al mateix temps, dels propis diables de la cultura popular que fan la representació d'un ball de foc. El cos està ple de flames. El pit representa precisament les pedres volcàniques. A la mà dreta porta un martell de ferrer, símbol del déu romà del foc Vulcà. El martell simbolitza el domini del foc que tenen els humans amb l'art de la forja. A la mà esquerra porta una flama que neix de la pròpia mà, com a símbol de la capacitat dels sers humans de fer "néixer" foc i de controlar-lo. Del cos li penja un cinturó de coets i petards, simbologia de l'ús lúdic i de festa del foc.

Balls Populars

L'associació de "Balls populars de Cunit" realitza la tasca de formar a la quitxalla local en els balls tradicionals catalans i alhora participar en els esdeveniments festius i culturals locals amb l'expressió dels següents balls, entre d'altres:

Ball de cercolets

És un ball amb significat agrícola, dels més antics del Penedès, i es relaciona amb les festes de la verema. Com a la resta, el ball de cercolets es centra en l'evolució dels balladors que executen coreografies, movent els cèrcols, normalment enramats amb motius florals o vegetals. El vestuari consta de camisa blanca i pantalons llargs també blancs, faldilla curta blava o vermella, una peça de roba amb picarols als turmells (camalls), faixa blava o vermella i mocador creuat al pit.

Ball de bastons

És un ball de significat agrícola, molt antic, en el que es troben referències a la vida dels antics pastors, un dels oficis també més antics.

Els balladors son 9, actualment joves, a les ordres d'un cap anomenat majoral. Piquen a terra entre ells amb uns llargs bastons fets d'una branca gruixuda d'algun arbre fort (alzina, roure...) en un simbòlic intent de fertilitzar la terra. Tot seguit, el ball segueix amb diverses evolucions que culminen normalment amb l'aixecament a pes amb els bastons del pastor més petit o rabadà.

El vestuari dels pastorets es conforma d'una camisa i pantaló blancs, armilla blanca guarnida amb flors de colors, faixa vermella, mocador de cap de colors virolats i un sarró.

Acostumen a anar acompanyats de sac de gemecs i flabiol, i té tres tonades diferents que corresponen a cadascuna de les evolucions del ball.

Els capgrossos de Cunit

Els capgrossos de Cunit van sortir per primera vegada al carrer per la Festa Major d'hivern de 1990. L'artesà fou en Toni Mujal, de Cardona, que es va inspirar en personatges del poble per a la seva realització.

Els capgrossos són sis. Per una banda, tres homes inspirats en personatges del poble: alcaldes representatius de diferents etapes de la vida de Cunit: en Jaume Mestre Jané (l'avi Moles), que governà a la segona república; en Joan Martí Ricart, que va ser alcalde a l'època del franquisme; i en Josep Solé Rodríguez, alcalde des de 1989 fins a 1995. D'altra banda, tres dones sense inspiració històrica: negrita, jove i vella. El seu testimoni és acompanyar els altres tres membres.

Actualment, la colla "Correcuita" és l'encarregada de sortir en les cercaviles de Balls Populars.

El Ball de Diables